Omet navegació

Programació de la situació d'aprenentatge

4. Bioquímica, fisiologia animal i vegetal (II)




Títol

Construint el teixit de la vida: Entenent els processos vitals en plantes i animals

Curs (nivell educatiu)

1r de Batxillerat

Matèria/Àmbit

Biologia

Documentació

https://bilateria.org/prog/sa_bio1_04 





DESCRIPCIÓ

Per què aquesta situació d’aprenentatge? Està relacionada amb alguna altra? Quin és el context? Quin repte planteja?

Aquesta situació d'aprenentatge aborda les funcions de nutrició, relació i reproducció en vegetals i animals. El context és el món natural i la importància de comprendre aquests processos per a la vida a la Terra. El repte consisteix a interpretar, comunicar i aplicar els sabers científics relacionats amb aquestes funcions en diferents formats i situacions. Aquesta situació d'aprenentatge pot encaixar en diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), com ara l'ODS 15 (Vida de terra), que promou la protecció de la biodiversitat i els ecosistemes terrestres, i l'ODS 12 (Producció i consum responsables), que aborda la gestió sostenible dels recursos naturals.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

Amb la realització d’aquesta situació d’aprenentatge s’afavoreix l’assoliment de les competències específiques següents:

Competències específiques

Matèria

CE1 Interpretar, comunicar informació i dades procedents de treballs científics, i argumentar amb precisió i utilitzant diferents formats, per analitzar conceptes, processos, mètodes, experiments o resultats de les ciències biològiques

Biologia

CE4 Aplicar els aprenentatges de manera integrada i les diverses formes de raonament pròpies de la ciència, per plantejar i resoldre problemes relacionats amb les ciències biològiques, cercant i utilitzant les estratègies adequades, analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si calgués.

Biologia

CE6 escriure, integrar i relacionar els principals processos característics dels éssers vius per justificar la complexitat de la vida i demarcar-la d’allò que és inert.

Biologia

TRACTAMENT DELS TRES COMPONENTS TRANSVERSALS DE LES COMPETÈNCIES CLAU DEL BATXILLERAT

1. Resolució de problemes a partir de l'aplicació integrada de coneixements: L'objectiu d'aprenentatge 4, que aborda l'aplicació integrada dels aprenentatges i les formes de raonament pròpies de la ciència per plantejar i resoldre problemes relacionats amb les ciències biològiques, és un exemple d'aquest component transversal. Es requereix la integració de coneixements i la utilització de diverses estratègies per resoldre problemes biològics específics.


2. Gestió i comunicació de la informació: L'objectiu d'aprenentatge 1, que se centra a interpretar i comunicar informació procedent de treballs científics fent servir diferents formats, i el criteri d'avaluació 1.2, que destaca la comunicació clara i rigorosa de les informacions o opinions relacionades amb la Biologia en diferents formats, són exemples d'aquest component. Es promou l'habilitat per identificar, analitzar, seleccionar i comunicar informacions científiques de manera precisa i eficaç.


3. Pensament crític: El criteri d'avaluació 1.3, que es basa en la competència específica 1 i fa referència a argumentar sobre aspectes relacionats amb els sabers de la matèria de Biologia, defensant una postura de manera raonada i amb una actitud oberta i flexible basada en els coneixements científics, és un exemple d'aquest component transversal. Es fomenta l'habilitat per argumentar, justificar i prendre decisions fonamentades a partir dels coneixements adquirits en Biologia.



OBJECTIUS D’APRENENTATGE I CRITERIS D’AVALUACIÓ



Objectius d’aprenentatge

Què volem que aprengui l’alumnat i per a què?

CAPACITAT + SABER + FINALITAT

Criteris d’avaluació

Com sabem que ho han après?

ACCIÓ + SABER + CONTEXT

1. Objectiu d'aprenentatge 1 (CE 1): Interpretar i comunicar informació procedent de treballs científics sobre la funció de nutrició en vegetals, incloent-hi la fotosíntesi, el balanç general i la seva importància per a la vida a la Terra, utilitzant diferents formats, per tal d'analitzar i argumentar amb precisió els conceptes i processos biològics relacionats.



1.1  Analitzar críticament els conceptes i processos relacionats amb la funció de nutrició en vegetals, seleccionant i interpretant informació procedent de treballs científics en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, etc.), en el context de la fotosíntesi i el balanç general, demostrant una comprensió precisa. (basat en el criteri 1.1)

1.2  Comunicar amb claredat i rigor les informacions o opinions relacionades amb la funció de nutrició en vegetals, utilitzant el format adequat (models, gràfics, taules, vídeos, informes, diagrames, etc.) i emprant la terminologia científica precisa, en el context de la importància de la fotosíntesi per a la vida a la Terra. (basat en el criteri 1.2)

2. Objectiu d'aprenentatge 2 (CE 4): Aplicar els aprenentatges de manera integrada i les diverses formes de raonament pròpies de la ciència, per plantejar i resoldre problemes relacionats amb la funció de relació en animals, cercant i fent ús de les estratègies adequades i analitzant críticament les solucions proposades.




2.1 Plantejar i resoldre problemes relacionats amb la funció de relació en animals, usant recursos variats com ara coneixements, dades, informació i raonament lògic. Aplicar les estratègies adequades per a analitzar críticament les solucions proposades en el context de la fisiologia i el funcionament dels sistemes de coordinació en animals. (basat en el criteri 4.1)

2.2 Analitzar críticament la solució a problemes o explicacions de processos biològics relacionats amb la funció de relació en animals, modificant els procediments fets servir o les conclusions obtingudes si s'escau, ja sigui per la inviabilitat de la solució o per noves dades o informació aportades després, en el context de la fisiologia dels sistemes de relació en animals. (basat en el criteri 4.2)

3. Objectiu d'aprenentatge 3 (CE 6): Descriure, integrar i relacionar els principals processos característics dels éssers vius per justificar la complexitat de la vida i demarcar-la d'allò que és inert, a partir de l'estudi de la funció de reproducció en animals i vegetals, incloent-hi la importància biològica, els tipus de reproducció, els cicles biològics i els processos implicats en la reproducció sexual.

3.1 Identificar i diferenciar les diferents biomolècules pròpies dels éssers vius, relacionant-les amb els principals processos característics de la vida, en el context de la funció de reproducció en animals i vegetals. (basat en el criteri 6.1)

3.2 Justificar el concepte de cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius, demostrant la comprensió de la seva importància en els processos de reproducció sexual i asexual, així com en els cicles biològics, la pol·linització, la fecundació i la dispersió de llavors i fruits en relació amb l'ecosistema.(basat en el criteri 6.3)



SABERS

Amb la realització d’aquesta situació d’aprenentatge es tractaran els sabers següents:

Saber

Matèria

1

3.8 La funció de nutrició en vegetals: la fotosíntesi, el seu balanç general i importància per a la vida a la Terra. Comparació de la composició, formació i mecanismes de transport de la saba bruta i la saba elaborada. 

Biologia

2

3.9 La funció de relació en animals: fisiologia i funcionament dels sistemes de coordinació (nerviós i endocrí), dels receptors sensorials, i dels òrgans efectors, amb un enfocament evolutiu. 

Biologia

3

3.10 La funció de relació en vegetals: tipus de respostes dels vegetals a estímuls i influència de les fitohormones (auxines, citoquinines, etilè, etc.). 

Biologia

4

3.11 La funció de reproducció en animals: importància biològica, tipus, estructures implicades en diferents grups taxonòmics, amb un enfocament evolutiu. 

Biologia

5

3.12 La funció de reproducció: la reproducció sexual i asexual, rellevància evolutiva, els cicles biològics, tipus de reproducció asexual, processos implicats en la reproducció sexual (pol·linització, fecundació, dispersió de la llavor i el fruit) i la relació amb l'ecosistema.

Biologia





DESENVOLUPAMENT DE LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Quines són les principals estratègies metodològiques que es preveuen utilitzar?, quins tipus d’agrupament realitzarem?, quins són els principals materials que necessitarem?, etc.

Les principals estratègies metodològiques que es preveuen utilitzar en el desenvolupament d'aquesta situació d'aprenentatge inclouen:


1. Aprendre mitjançant la investigació: Promoure la investigació activa dels alumnes, sigui de forma individual o en grups, per explorar els diferents sabers relacionats amb les funcions de nutrició, relació i reproducció en vegetals i animals. Aquesta estratègia permet als alumnes desenvolupar habilitats d'investigació, cercar informació i analitzar-la críticament.


2. Treball cooperatiu: Fomentar el treball en parelles o grups petits per promoure la col·laboració i l'aprenentatge entre iguals. Això permet als alumnes compartir coneixements, discutir i debatre temes relacionats amb els sabers treballats, i construir conjuntament la seva comprensió.


3. Aprenentatge experiencial: Incorporar activitats pràctiques i experimentals perquè els alumnes puguin explorar i comprendre els conceptes relacionats amb les funcions biològiques. Això pot incloure l'ús de models, observacions de camp, experiments de laboratori i altres activitats que permetin als alumnes connectar els conceptes teòrics amb la seva experiència directa.


4. Presentacions i debats: Donar als alumnes l'oportunitat de comunicar i compartir els seus aprenentatges amb la classe mitjançant presentacions orals o altres formats visuals. Això promou l'expressió oral, la capacitat de síntesi i la comunicació efectiva dels sabers apresos.


Pel que fa als agrupaments, es poden utilitzar diverses formes d'agrupació en funció de les activitats específiques, com ara:

- Treball individual per a tasques de recerca i consulta de recursos.

- Treball en parelles o grups petits per a tasques de discussió, resolució de problemes i realització d'experiments.

- Agrupament mixt per fomentar la interacció i la cooperació entre alumnes amb diferents punts de vista i habilitats.


Quant als materials, alguns dels principals materials que es podrien necessitar inclouen:

- Llibres de text, recursos en línia i articles científics per a la consulta d'informació.

- Materials de laboratori per a les activitats pràctiques i experimentals.

- Recursos visuals com diapositives, infografies, vídeos i gràfics per a les presentacions i la comunicació dels aprenentatges.

- Quaderns, fulles de treball i eines d'escriptura per prendre apunts, fer mapes conceptuals i fer tasques escrites.


És important adaptar i ajustar les estratègies metodològiques, els agrupaments i els materials segons les necessitats del grup d'alumnes i els recursos disponibles en l'entorn educatiu.



ACTIVITATS D’APRENENTATGE I D’AVALUACIÓ

Activitat

Descripció de l’activitat d’aprenentatge i d’avaluació

Temporització

Activitats inicials

Què en sabem?

  • Sessió de pluja d'idees: Demanar als alumnes que comparteixin els seus coneixements previs sobre les funcions de nutrició, relació i reproducció en vegetals i animals. Registrar les seves idees en una pissarra o mitjà digital.

  • Debat guiat: Plantejar una pregunta oberta sobre la importància de la fotosíntesi en la vida a la Terra i la relació entre els processos de nutrició i reproducció. Animar els alumnes a expressar les seves opinions i argumentar-les basant-se en els seus coneixements previs.

1 Sessió

Activitats de desenvolupament

Aprenem nous sabers

  • Investigació dirigida: Divideix els alumnes en grups i assigna a cada grup un dels sabers específics (3.8, 3.9, 3.10, 3.11, 3.12). Cada grup ha d'investigar en profunditat el seu saber i recopilar informació rellevant utilitzant fonts variades (llibres, articles científics, recursos en línia, etc.).
  • Presentació i debat: Cada grup ha de preparar una presentació per compartir els seus aprenentatges amb la classe. Fomentar la utilització de diferents formats (presentacions de diapositives, infografies, vídeos, etc.). Després de cada presentació, promou un debat en el qual els altres alumnes poden fer preguntes i aportar més informació relacionada.

2-3 sessions

Activitats d’estructuració

Què hem après?

  • Mapes conceptuals: Demanar als alumnes que creïn mapes conceptuals o diagrames que relacionin els diferents sabers treballats. Han de reflectir les interconnexions entre la funció de nutrició, relació i reproducció en vegetals i animals.
  • Presentació síntesi: Cada grup ha de preparar una presentació breu en la qual resumeixi els punts clau dels sabers treballats. Fomenta una exposició clara i concisa per part dels alumnes.

1 sessió

Activitats d’aplicació

Apliquem el que hem après

  • Estudi de casos: Proporcionar als alumnes situacions problemàtiques reals o fictícies relacionades amb les funcions de nutrició, relació i reproducció en vegetals i animals. Demanar als alumnes que apliquin els sabers adquirits per analitzar i donar solucions als casos plantejats.
  • Disseny d'experiments: Dividir els alumnes en grups i assignar a cada grup una pregunta de recerca relacionada amb alguna de les funcions treballades. Cada grup ha de dissenyar un experiment per abordar la pregunta i dur a terme les seves investigacions. Animar els alumnes a registrar els seus resultats i a compartir-los amb la classe.

2-3 sessions

Avaluació

  • Sessió de debat: Avaluació de la participació dels alumnes durant la pluja d'idees i el debat inicial. Observació la seva capacitat per argumentar i justificar les seves opinions basant-se en els coneixements previs.
  • Presentacions i debats: Avaluació de la comprensió dels alumnes sobre els diferents sabers treballats durant les presentacions i els debats posteriors. Observació de la seva capacitat per comunicar informació de manera clara, precisa i coherent.
  • Mapes conceptuals: Avaluació de la capacitat dels alumnes per estructurar i relacionar els sabers apresos mitjançant l'anàlisi dels seus mapes conceptuals.
  • Estudi de casos i disseny d'experiments: Avaluació de la capacitat dels alumnes per aplicar els sabers adquirits per resoldre situacions problemàtiques reals o dissenyar experiments que abordin preguntes de recerca. Analitzar la seva capacitat per utilitzar els coneixements i les estratègies adequades.

Total

6-8 sessions





MESURES I SUPORTS UNIVERSALS


En aquesta situació d'aprenentatge, podem fer servir les següents mesures i suports universals en l'àmbit de classe:


1. Diversificació dels materials: Proporcionar diferents recursos i materials didàctics que s'adaptin a les diferents necessitats i estils d'aprenentatge dels alumnes. Això pot incloure textos escrits, recursos visuals, vídeos, activitats pràctiques, etc.


2. Treball en parelles o grups: Fomentar l'aprenentatge cooperatiu mitjançant treballs en parelles o grups petits. Aquesta dinàmica permet als alumnes col·laborar, ajudar-se mútuament i compartir coneixements i perspectives diferents.


3. Suport individualitzat: Proporcionar suport individual als alumnes que ho necessitin, ja sigui a través de sessions de tutoria o suport addicional durant les activitats. Això pot ajudar a abordar les necessitats específiques de cada estudiant i assegurar que tots tinguin l'oportunitat de participar i comprendre els continguts.


4. Retroalimentació regular: Proporcionar una retroalimentació constructiva i oportuna als alumnes sobre el seu progrés i les seves realitzacions. Això permet als alumnes entendre les seves fortaleses i àrees de millora, i ajustar el seu aprenentatge en conseqüència.


5. Creació d'un entorn inclusiu: Establir normes i expectatives clares per a un entorn respectuós i inclusiu. Fomentar la participació activa de tots els alumnes, valorant les seves aportacions i promoure la col·laboració i el respecte mutu.


Aquests suports universals ajuden a crear un entorn de classe flexible i inclusiu, on tots els alumnes tinguin l'oportunitat de participar, aprendre i prosperar en la situació d'aprenentatge.

Creat amb eXeLearning (Finestra nova)