4. Bioquímica, fisiologia animal i vegetal (II)
|
Títol |
Construint el teixit de la vida: Entenent els processos vitals en plantes i animals |
|
Curs (nivell educatiu) |
1r de Batxillerat |
|
Matèria/Àmbit |
Biologia |
|
Documentació |
DESCRIPCIÓ
Per què aquesta situació d’aprenentatge? Està relacionada amb alguna altra? Quin és el context? Quin repte planteja?
|
Aquesta situació d'aprenentatge aborda les funcions de nutrició, relació i reproducció en vegetals i animals. El context és el món natural i la importància de comprendre aquests processos per a la vida a la Terra. El repte consisteix a interpretar, comunicar i aplicar els sabers científics relacionats amb aquestes funcions en diferents formats i situacions. Aquesta situació d'aprenentatge pot encaixar en diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), com ara l'ODS 15 (Vida de terra), que promou la protecció de la biodiversitat i els ecosistemes terrestres, i l'ODS 12 (Producció i consum responsables), que aborda la gestió sostenible dels recursos naturals. |
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
Amb la realització d’aquesta situació d’aprenentatge s’afavoreix l’assoliment de les competències específiques següents:
|
Competències específiques |
Matèria |
|---|---|
|
CE1 Interpretar, comunicar informació i dades procedents de treballs científics, i argumentar amb precisió i utilitzant diferents formats, per analitzar conceptes, processos, mètodes, experiments o resultats de les ciències biològiques |
Biologia |
|
CE4 Aplicar els aprenentatges de manera integrada i les diverses formes de raonament pròpies de la ciència, per plantejar i resoldre problemes relacionats amb les ciències biològiques, cercant i utilitzant les estratègies adequades, analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si calgués. |
Biologia |
|
CE6 escriure, integrar i relacionar els principals processos característics dels éssers vius per justificar la complexitat de la vida i demarcar-la d’allò que és inert. |
Biologia |
TRACTAMENT DELS TRES COMPONENTS TRANSVERSALS DE LES COMPETÈNCIES CLAU DEL BATXILLERAT
|
1. Resolució de problemes a partir de l'aplicació integrada de coneixements: L'objectiu d'aprenentatge 4, que aborda l'aplicació integrada dels aprenentatges i les formes de raonament pròpies de la ciència per plantejar i resoldre problemes relacionats amb les ciències biològiques, és un exemple d'aquest component transversal. Es requereix la integració de coneixements i la utilització de diverses estratègies per resoldre problemes biològics específics. 2. Gestió i comunicació de la informació: L'objectiu d'aprenentatge 1, que se centra a interpretar i comunicar informació procedent de treballs científics fent servir diferents formats, i el criteri d'avaluació 1.2, que destaca la comunicació clara i rigorosa de les informacions o opinions relacionades amb la Biologia en diferents formats, són exemples d'aquest component. Es promou l'habilitat per identificar, analitzar, seleccionar i comunicar informacions científiques de manera precisa i eficaç. 3. Pensament crític: El criteri d'avaluació 1.3, que es basa en la competència específica 1 i fa referència a argumentar sobre aspectes relacionats amb els sabers de la matèria de Biologia, defensant una postura de manera raonada i amb una actitud oberta i flexible basada en els coneixements científics, és un exemple d'aquest component transversal. Es fomenta l'habilitat per argumentar, justificar i prendre decisions fonamentades a partir dels coneixements adquirits en Biologia. |
OBJECTIUS D’APRENENTATGE I CRITERIS D’AVALUACIÓ
|
Objectius d’aprenentatge Què volem que aprengui l’alumnat i per a què? CAPACITAT + SABER + FINALITAT |
Criteris d’avaluació Com sabem que ho han après? ACCIÓ + SABER + CONTEXT |
|---|---|
|
1. Objectiu d'aprenentatge 1 (CE 1): Interpretar i comunicar informació procedent de treballs científics sobre la funció de nutrició en vegetals, incloent-hi la fotosíntesi, el balanç general i la seva importància per a la vida a la Terra, utilitzant diferents formats, per tal d'analitzar i argumentar amb precisió els conceptes i processos biològics relacionats. |
1.1 Analitzar críticament els conceptes i processos relacionats amb la funció de nutrició en vegetals, seleccionant i interpretant informació procedent de treballs científics en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, etc.), en el context de la fotosíntesi i el balanç general, demostrant una comprensió precisa. (basat en el criteri 1.1) 1.2 Comunicar amb claredat i rigor les informacions o opinions relacionades amb la funció de nutrició en vegetals, utilitzant el format adequat (models, gràfics, taules, vídeos, informes, diagrames, etc.) i emprant la terminologia científica precisa, en el context de la importància de la fotosíntesi per a la vida a la Terra. (basat en el criteri 1.2) |
|
2. Objectiu d'aprenentatge 2 (CE 4): Aplicar els aprenentatges de manera integrada i les diverses formes de raonament pròpies de la ciència, per plantejar i resoldre problemes relacionats amb la funció de relació en animals, cercant i fent ús de les estratègies adequades i analitzant críticament les solucions proposades. |
2.1 Plantejar i resoldre problemes relacionats amb la funció de relació en animals, usant recursos variats com ara coneixements, dades, informació i raonament lògic. Aplicar les estratègies adequades per a analitzar críticament les solucions proposades en el context de la fisiologia i el funcionament dels sistemes de coordinació en animals. (basat en el criteri 4.1) 2.2 Analitzar críticament la solució a problemes o explicacions de processos biològics relacionats amb la funció de relació en animals, modificant els procediments fets servir o les conclusions obtingudes si s'escau, ja sigui per la inviabilitat de la solució o per noves dades o informació aportades després, en el context de la fisiologia dels sistemes de relació en animals. (basat en el criteri 4.2) |
|
3. Objectiu d'aprenentatge 3 (CE 6): Descriure, integrar i relacionar els principals processos característics dels éssers vius per justificar la complexitat de la vida i demarcar-la d'allò que és inert, a partir de l'estudi de la funció de reproducció en animals i vegetals, incloent-hi la importància biològica, els tipus de reproducció, els cicles biològics i els processos implicats en la reproducció sexual. |
3.1 Identificar i diferenciar les diferents biomolècules pròpies dels éssers vius, relacionant-les amb els principals processos característics de la vida, en el context de la funció de reproducció en animals i vegetals. (basat en el criteri 6.1) 3.2 Justificar el concepte de cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius, demostrant la comprensió de la seva importància en els processos de reproducció sexual i asexual, així com en els cicles biològics, la pol·linització, la fecundació i la dispersió de llavors i fruits en relació amb l'ecosistema.(basat en el criteri 6.3) |
SABERS
Amb la realització d’aquesta situació d’aprenentatge es tractaran els sabers següents:
|
Saber |
Matèria |
|
|---|---|---|
|
1 |
3.8 La funció de nutrició en vegetals: la fotosíntesi, el seu balanç general i importància per a la vida a la Terra. Comparació de la composició, formació i mecanismes de transport de la saba bruta i la saba elaborada. |
Biologia |
|
2 |
3.9 La funció de relació en animals: fisiologia i funcionament dels sistemes de coordinació (nerviós i endocrí), dels receptors sensorials, i dels òrgans efectors, amb un enfocament evolutiu. |
Biologia |
|
3 |
3.10 La funció de relació en vegetals: tipus de respostes dels vegetals a estímuls i influència de les fitohormones (auxines, citoquinines, etilè, etc.). |
Biologia |
|
4 |
3.11 La funció de reproducció en animals: importància biològica, tipus, estructures implicades en diferents grups taxonòmics, amb un enfocament evolutiu. |
Biologia |
|
5 |
3.12 La funció de reproducció: la reproducció sexual i asexual, rellevància evolutiva, els cicles biològics, tipus de reproducció asexual, processos implicats en la reproducció sexual (pol·linització, fecundació, dispersió de la llavor i el fruit) i la relació amb l'ecosistema. |
Biologia |
DESENVOLUPAMENT DE LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE
Quines són les principals estratègies metodològiques que es preveuen utilitzar?, quins tipus d’agrupament realitzarem?, quins són els principals materials que necessitarem?, etc.
|
Les principals estratègies metodològiques que es preveuen utilitzar en el desenvolupament d'aquesta situació d'aprenentatge inclouen: 1. Aprendre mitjançant la investigació: Promoure la investigació activa dels alumnes, sigui de forma individual o en grups, per explorar els diferents sabers relacionats amb les funcions de nutrició, relació i reproducció en vegetals i animals. Aquesta estratègia permet als alumnes desenvolupar habilitats d'investigació, cercar informació i analitzar-la críticament. 2. Treball cooperatiu: Fomentar el treball en parelles o grups petits per promoure la col·laboració i l'aprenentatge entre iguals. Això permet als alumnes compartir coneixements, discutir i debatre temes relacionats amb els sabers treballats, i construir conjuntament la seva comprensió. 3. Aprenentatge experiencial: Incorporar activitats pràctiques i experimentals perquè els alumnes puguin explorar i comprendre els conceptes relacionats amb les funcions biològiques. Això pot incloure l'ús de models, observacions de camp, experiments de laboratori i altres activitats que permetin als alumnes connectar els conceptes teòrics amb la seva experiència directa. 4. Presentacions i debats: Donar als alumnes l'oportunitat de comunicar i compartir els seus aprenentatges amb la classe mitjançant presentacions orals o altres formats visuals. Això promou l'expressió oral, la capacitat de síntesi i la comunicació efectiva dels sabers apresos. Pel que fa als agrupaments, es poden utilitzar diverses formes d'agrupació en funció de les activitats específiques, com ara: - Treball individual per a tasques de recerca i consulta de recursos. - Treball en parelles o grups petits per a tasques de discussió, resolució de problemes i realització d'experiments. - Agrupament mixt per fomentar la interacció i la cooperació entre alumnes amb diferents punts de vista i habilitats. Quant als materials, alguns dels principals materials que es podrien necessitar inclouen: - Llibres de text, recursos en línia i articles científics per a la consulta d'informació. - Materials de laboratori per a les activitats pràctiques i experimentals. - Recursos visuals com diapositives, infografies, vídeos i gràfics per a les presentacions i la comunicació dels aprenentatges. - Quaderns, fulles de treball i eines d'escriptura per prendre apunts, fer mapes conceptuals i fer tasques escrites. És important adaptar i ajustar les estratègies metodològiques, els agrupaments i els materials segons les necessitats del grup d'alumnes i els recursos disponibles en l'entorn educatiu. |
ACTIVITATS D’APRENENTATGE I D’AVALUACIÓ
|
Activitat |
Descripció de l’activitat d’aprenentatge i d’avaluació |
Temporització |
|---|---|---|
|
Activitats inicials Què en sabem? |
|
1 Sessió |
|
Activitats de desenvolupament Aprenem nous sabers |
|
2-3 sessions |
|
Activitats d’estructuració Què hem après? |
|
1 sessió |
|
Activitats d’aplicació Apliquem el que hem après |
|
2-3 sessions |
|
Avaluació |
|
|
|
Total |
6-8 sessions |
MESURES I SUPORTS UNIVERSALS
En aquesta situació d'aprenentatge, podem fer servir les següents mesures i suports universals en l'àmbit de classe: 1. Diversificació dels materials: Proporcionar diferents recursos i materials didàctics que s'adaptin a les diferents necessitats i estils d'aprenentatge dels alumnes. Això pot incloure textos escrits, recursos visuals, vídeos, activitats pràctiques, etc. 2. Treball en parelles o grups: Fomentar l'aprenentatge cooperatiu mitjançant treballs en parelles o grups petits. Aquesta dinàmica permet als alumnes col·laborar, ajudar-se mútuament i compartir coneixements i perspectives diferents. 3. Suport individualitzat: Proporcionar suport individual als alumnes que ho necessitin, ja sigui a través de sessions de tutoria o suport addicional durant les activitats. Això pot ajudar a abordar les necessitats específiques de cada estudiant i assegurar que tots tinguin l'oportunitat de participar i comprendre els continguts. 4. Retroalimentació regular: Proporcionar una retroalimentació constructiva i oportuna als alumnes sobre el seu progrés i les seves realitzacions. Això permet als alumnes entendre les seves fortaleses i àrees de millora, i ajustar el seu aprenentatge en conseqüència. 5. Creació d'un entorn inclusiu: Establir normes i expectatives clares per a un entorn respectuós i inclusiu. Fomentar la participació activa de tots els alumnes, valorant les seves aportacions i promoure la col·laboració i el respecte mutu. Aquests suports universals ajuden a crear un entorn de classe flexible i inclusiu, on tots els alumnes tinguin l'oportunitat de participar, aprendre i prosperar en la situació d'aprenentatge. |