Aquesta situació d'aprenentatge desafia els alumnes a explorar l'optimització del consum d'energia en les llars, una qüestió rellevant en el context de la crisi climàtica actual. L'objectiu és utilitzar estratègies matemàtiques i computacionals per desenvolupar solucions pràctiques que promoguin l'eficiència energètica. Aquesta situació està directament relacionada amb l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 7 de l'ONU: «Garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a tothom».

En aquesta situació d'aprenentatge, es treballen els següents components transversals:

Resolució de problemes a partir de l’aplicació integrada de coneixements: Els alumnes hauran d'integrar diferents tipus de funcions matemàtiques, equacions i algorismes per resoldre problemes en diversos contextos. A més, hauran de modelitzar situacions reals, aplicar el pensament computacional i comparar diferents algorismes per afrontar reptes, demostrant una comprensió integrada dels conceptes matemàtics.

Gestió i comunicació de la informació: Els alumnes hauran d'utilitzar eines tecnològiques per analitzar i representar relacions quantitatives, que requereix la capacitat de gestionar i comunicar informació de manera efectiva. També hauran d'interpretar solucions a partir de la resolució d'equacions, inequacions i sistemes, que demana la capacitat d'analitzar i comunicar informació matemàtica.

Pensament crític: En la formulació i resolució de problemes, així com en la comparació d’algorismes alternatius, els alumnes hauran de fer servir el seu pensament crític. El raonament lògic és essencial per comprendre i resoldre problemes matemàtics, i també per prendre decisions enfront de diferents opcions d'algorismes.

Aquesta situació d'aprenentatge (SA) està dissenyada per a fomentar el treball de diversos sabers socioemocionals:

3.1.1 Creences, actituds i emocions

1. Autoregulació i recorregut personal: Els alumnes han d'aprendre a autoregular el seu aprenentatge, buscant suport si és necessari, a mesura que treballen en l’anàlisi del problema de la contaminació i la desigualtat en el repartiment de recursos.
2. Predisposició cap a l'abstracció matemàtica: Els alumnes són motivats per endinsar-se en l'abstracció matemàtica per entendre com modelar problemes reals.
3. Perseverança: La complexitat del problema els incentiva a persistir en la cerca de solucions i redefinir les seves estratègies segons sigui necessari.
4. Creativitat: Són motivats a fer propostes creatives a l'hora de buscar solucions i a gaudir del procés d'aprendre matemàtiques en un context real.
5. Aprendre dels errors: L'enfocament basat en problemes potencia l'aprenentatge a partir dels errors, ja que els alumnes poden identificar i corregir confusions conceptuals.

3.1.2 Presa de decisions

1. Superar confusions conceptuals: A través de la reflexió i l'anàlisi, els alumnes hauran de prendre decisions sobre com superar confusions conceptuals.
2. Exploració d'estratègies: Hauran d'explorar i valorar diferents estratègies matemàtiques per a abordar el problema.
3. Millorar les estratègies d'aprenentatge: La retroalimentació de l'avaluació i la coavaluació els ajudarà a millorar les seves estratègies d'aprenentatge.
4. Preses de decisions personals: Hauran de prendre decisions basades en l'anàlisi crítica del problema.

3.1.3 Inclusió, respecte i diversitat

1. Respectar i provar estratègies d'altres: Les sessions de treball en grup fomenten l'habilitat d'escoltar, respectar i provar les estratègies dels altres.
2. Aportar idees i arguments: Hauran d'aportar les seves pròpies idees i arguments per a enriquir l'aprenentatge dels seus companys.
3. Consensuar opinions: A l'hora de presentar solucions, hauran de consensuar opinions i estratègies.
4. Apreciar l'èxit col·lectiu: Apreciaran el treball en equip com a forma d'assolir l'èxit col·lectiu.
5. Apreciació de les matemàtiques: En el context de la desigualtat de recursos i la contaminació, apreciaran la contribució de les matemàtiques per a resoldre problemes globals significatius.

Estratègies metodològiques:

1. Aprenentatge basat en problemes: Aquesta estratègia implica presentar als alumnes problemes de la vida real per a resoldre, que són dissenyats per ajudar-los a aplicar els conceptes que han après en un context pràctic.
2. Aprenentatge cooperatiu: En aquesta estratègia, els alumnes treballen en petits grups per a completar tasques o resoldre problemes. Això pot ajudar a fomentar la col·laboració i a millorar les habilitats interpersonals.
3. Ensenyament assistit per ordinador: L'ús d'ordinadors o altres tecnologies digitals pot permetre als alumnes practicar habilitats, explorar conceptes complexos i realitzar tasques a la seva pròpia velocitat.

Agrupament:

Es preveu utilitzar agrupaments petits (de 3 a 4 alumnes) per a les activitats de treball en grup, així com treball individual per a les activitats que requereixen reflexió i estudi independent.

Materials:

1. Ordinadors o tauletes: Essencials per a l'accés a plataformes d'aprenentatge en línia, programari de modelització matemàtica i altres eines digitals.
2. Llibres de text i materials de lectura: Per a proporcionar context i explicacions detallades dels conceptes que s'estan treballant.
3. Materials d'escriure: Per a la presa de notes i la realització de càlculs.
4. Fulls de treball: Per a les activitats dirigides que ajuden als alumnes a practicar i a assimilar els conceptes nous.
5. Espai virtual de treball: Com ara Google Classroom o similar, per a la gestió de tasques, la comunicació i el seguiment de l'aprenentatge.

En aquesta situació d'aprenentatge, podríem aplicar les següents mesures i suports universals:

1. Treball en grup: Promoure el treball en equip per a les activitats d’aprenentatge pot ajudar a fomentar la col·laboració, la comprensió mútua i el respecte entre els alumnes. A més, pot permetre als alumnes aprendre els uns dels altres i pot afavorir una major inclusivitat.
2. Materials de suport diversificats: Podem proporcionar materials d'aprenentatge en diferents formats, com ara visuals (gràfics, diagrames), auditius (enregistraments, vídeos), text escrit, etc. Això pot ajudar a adaptar-se a diferents estils d'aprenentatge i a facilitar la comprensió de conceptes complexos.
3. Instruccions clares i estructurades: Quan es presenten noves activitats o conceptes, les instruccions haurien de ser clares, concises i ben estructurades. Això pot ajudar a tots els alumnes a entendre què es requereix d'ells i a què han de prestar atenció.
4. Eina digital de suport: L'ús d'eines digitals (com ara calculadores, programari de modelització matemàtica, plataformes d'aprenentatge en línia) pot ajudar a facilitar l'aprenentatge i a permetre que els alumnes practiquin a la seva pròpia velocitat.
5. Feedback constructiu i continu: El feedback constructiu pot permetre als alumnes conèixer quins aspectes han de millorar i quins aspectes estan fent bé. Això també pot ajudar a motivar-los a continuar millorant.
6. Temps adequat per a la reflexió i l'assimilació: Es pot donar als alumnes temps suficient per a la reflexió i l'assimilació dels conceptes nous que s'han après, incloent-hi temps per a preguntes i aclariments.
7. Espai de classe inclusiu: Es pot treballar per crear un entorn de classe on tots se sentin segurs, respectats i còmodes per a participar. Això pot implicar l'establiment de normes de classe clares sobre el respecte mutu i l'acceptació de les diferències.